Tortuguero és un Parc Nacional situat a la costa nord-est de Costa Rica. S’hi arriba amb barca per uns canals que es van formar a partir de rius i llacs que hi ha per la zona. Compta amb una gran presència de flora i fauna. S’hi poden veure peresosos, serps, cocodrils, caimans, aus… però sobretot destaca la presencià de tortugues, que són les que donen el nom a la zona. De fet, Tortuguero és un indret molt visitat per la gran majoria de turistes per veure la incubació de les tortugues verdes.

Nosaltres vam arribar al poble en barca des de La Pavona. Vam navegar pel Río de la Suerte, on vam veure cocodrils, “basiliscos/esmeraldas/jesucristo” (li diuen així perquè és un amfibi que camina per sobre l’aigua), un caiman recent nascut, i una “garza tigre” (en català, agró tigrat). 

Un cop ja a Tortuguero vam començar a familiaritzar-nos amb les tortugues. És increïble perquè tot el poble gira al seu voltant. Venen collarets amb figures de tortuga, hi ha tortugues de pedra i de decoració per tot arreu… I evidentment, tots els hostels de la zona viuen d’això. T’ofereixen tot tipus de tours (anar amb canoa pels canals, caminates diürnes i nocturnes pel Parc Nacional per veure animalons i canopy (tirolina), entre d’altres. Nosaltres després de dubtar-ho molt (detestem força els tours organitzats) vam decidir contractar un guia per anar a la platja de nit a intentar veure alguna tortuga marina que pugés a posar els ous. Volíem intentar fer-ho per lliure (despertar-nos passades les 12 de la nit i aventurar-nos) però vam descobrir que ho preserven tant que tenen “rastreadores” de 8 a 12 de la nit vigilant que ningú camini per la platja lliurement i molesti a les tortugues.  Tot i així, vam pensar doncs ens posem el despertador a les 2 de la matinada quan tothom ja dormi i hi anem! Però ens vam adormir. I només ens quedava una nit més al poble així que per assegurar-nos el tiro vam contractar el tour. I la veritat és que val molt la pena. Ens va acompanyar l’Alejandro, un “tico” (costariquense) que ho sabia tot de les tortugues. Vam quedar a les 21 hores i ens va portar pel mig de la selva a veure plantes curioses (que fabriquen aigua i l’emmagatzemen dins seu; i en cas de quedar-te sense beguda pots beure-la sense problema). També, ens va ensenyar aranyes i serps (petitones!). I llavors, ens va explicar totes les etapes que passa la tortuga per posar els ous. 

De juliol a octubre són els mesos en que les tortugues verdes a les nits, acudeixen a les platges del Parc Nacional de Tortuguero per posar-hi els ous. Quan és ben fosc, comencen a sortir de l’aigua i a pujar cap a la platja. Són molt espavilades i desconfiades perquè tan sols una petita llum encesa ben lluny les podria fer tornar a endinsar-se cap al mar. Pugen per la platja i es queden en el punt on acaba la sorra i comença la selva. Allà, comencen a cavar el seu forat (deu ni do lo profund que el fan!). Es posen dins el forat i durant uns 40 minuts ponen una mitjana de 100 ous.  Al despendre’ls deixa anar un líquid que fa olor; és per això que quan finalitza, de manera molt meticulosa, amb les potes del darrera i posteriorment amb les del davant, va tapant pacientment el niu dels ous. Els amaga força profunds. Tot i així, com que el líquid aquest que ha expulsat deixa rastre, per tal de dificultar la feina als depredadors que es volen menjar els ous, tapa el forat i en cava un de nou un o dos metres més endavant. Ara ja sí que un cop finalitzada la feina, gira cua i retorna cap al mar. 

Nosaltres vam tenir la gran oportunitat de presenciar-ho tot en directe! L’Alejandro (el nostre guia) ens estava explicant totes aquests processos quan de sobte el rastrejador va cridar: 25!!! Nosaltres no enteníem res però vam haver de començar a còrrer. Resulta que tenen la platja dividida en diverses zones. 25 volia dir que havien avistat una tortuga en aquell tram. Vam tenir molta sort ja que la tortuga acabava de començar a cavar el primer forat i vam poder veure tot el procés, que en total va durar gairebé 2 hores! I a més amb un escenari perfecte. En plena nit, sense cap llum, només una de petita vermella que té el guia i la llum de les deu mil estrelles del cel de Tortuguero. Val molt la pena de veure. És increïble observar d’aprop com una tortuga d’un metre i mig de llargada i una closca gegant s’esforça a posar els ous i a protegir-los. Tot i que la realitat és que de cada 1000 ous només arriba a sobreviure una tortugueta! De fet, la platja de Tortuguero durant tot el dia estava plena de gossos i falcons i altres aus que sobrevolaven la zona en busca d’ous. 

Una altra cosa fascinant de veure aquí a la platja de Tortuguero és les tortugues recent nascudes i sortides dels ous. Se les veu perdudes,  intentant seguir la llum que veuen (el reflexa de la lluna en el mar). Diem intentant perquè a vegades es confonen de llum. De fet, nosaltres estàvem allotjats en un hostel a peu de platja i la primera nit l’experiència va ser força curiosa. Al costat de la porta de la nostra habitació hi havia un fanal. Les tortugues que acabaven de néixer el van confondre per la lluna. I quan anàvem a dormir van començar a aparèixer unes 50 o 60 tortugues petitones. Una passada! Caminaven perdudes cap a tots costats… Els nois del hostal ràpidament ens van demanar ajuda per posar-les a dins de cubells i bols per retornar-les de seguida al mar ja que com que s’havien confós de llum, anaven en direcció contrària. Les vam acompanyar fins a l’aigua perquè realment estaven molt perdudes però diuen que és negatiu que no trobin el camí elles soles, ja que després de grans no saben retornar a posar els ous a la platja on van néixer. 

En aquest post us adjuntem les fotos de les tortugues petites i un vídeo que vam gravar dies més tard a l’illa de Zapatilla 2 (a Bocas del Toro, Panamà) on vam tornar a tenir la gran oportunitat de veure-les; i aquest cop teníem la GoPro a la mà per fer vídeos per vosaltres! 

De la tortuga gran no hi ha imatges. Tenen rotundament prohibit portar mòbils, càmeres o qualsevol dispositiu; cosa que ens va semblar perfecte perquè així encara ho vius més i és més màgic!