El creuer va començar a l’aeroport de Baltra, a l’illa de Santa Cruz. Ens van citar allà a les deu del matí. Ens hi esperava en Freddy, un dels capitans del creuer. Allà vam conèixer l’Andreas i la Carry, una parella que celebraven la seva lluna de mel; la Sara i l’Steve, una parella d’Anglaterra que celebraven el 50è aniversari d’ell; una parella d’alemanys, una parella de suïssos i en Jordi, un holandès de 24 anys que viatjava sol durant uns mesos. Ens faltaven per conèixer la Inge i en Jordi, una parella jove de la nostra edat que viatjaven durant cinc mesos per Sud Amèrica i una parella jove d’Estats Units que estaven de vacances. Aquests últims quatre passatgers ens van informar que arribarien al creuer a la tarda, ja que havien comprat el bitllet més tard (“Last Minute”).

En Freddy ens va presentar en Carlos, que seria el nostre guia durant tota la setmana de creuer. Ell ens va acompanyar a tot el grup amb bus fins a un moll, on ens hi esperaven dues barques que ells anomenen “panga”. Són dues embarcacions Zodíac que les utilitzen per apropar-se a la costa i a llocs on no es pot arribar amb el creuer. 

En el creuer ens esperaven els mariners (dos nois molt joves, creiem que fins i tot menors d’edat) i en Wilson, el “barman” que ens faria de cambrer durant l’estada. Llavors, ens vam reunir tot el grup amb el guia en el menjador i ens van donar una sèrie de normes del vaixell. Tot seguit, ens van repartir les cabines. A nosaltres ens va tocar la de més a la proa al pis de dalt (és on més es nota el moviment del vaixell però on menys se sent el soroll dels motors, que estan situats a popa). Ens vam instal·lar i vam anar a descobrir el vaixell. Tenia tres pisos. A sota de tot hi havia les cabines de la tripulació i del guia. Al pis del mig hi havia algunes cabines de passatgers, el menjador i el bar, que és on menjàvem i ens reuníem. A popa, hi havia una mica de terrasseta amb una taula i cadires, que és on menjava la tripulació. I a proa, hi havia l’espai on guardaven l’àncora i unes escales exteriors que donaven accés al pis superior. Allà hi havia una petita zona amb quatre gandules (sí, en català les “tumbones” es diuen així) i el pont de comandament, des d’on el capità portava el vaixell. En aquest pis, també hi havia més cabines de passatgers, i a popa, una terrassa amb taules, cadires i penjadors per a guardar els neoprens. I ja en el pis de dalt de tot, hi havia una terrassa immensa plena de gandules. Aquí mateix, la tripulació també hi tenia una petita zona on guardaven la brossa i estenien la roba.

A les 12 hores va sonar la campana que avisava que el dinar ja era a punt. Vam menjar i al cap d’una estoneta lliure, ja vam anar a fer la primera excursió.

Vam posar-nos les armilles salvavides i vam pujar a les “pangues”. Vam anar a la platja de Las Bachas. Una platja absolutament increïble. Miréssim on miréssim estava ple de crancs d’uns colors vermellosos i taronges preciosos. La sorra era d’un color blanc espectacular i l’aigua blau cristal·lí. Mentre caminàvem per la platja havíem de vigilar de no trepitjar les iguanes, que descansaven i prenien el sol. També, hi vam veure pelicans volant o dormint a la sorra. I a la voreta de l’aigua de cop i volta, ens van sorprendre un parell de tortugues enormes que treien el cap per respirar. 

A la sorra d’aquesta platja hi havia una cosa ben curiosa. A la vora de l’aigua, amb el vaivé de les onades, s’anaven descobrint les restes rovellades d’una embarcació. El guia ens va explicar que a les Galápagos hi havia hagut una base de l’exercit dels Estats Units i que quan van marxar després de la Segona Guerra Mundial, en comptes d’endur-se les “barcazas” (vaixells per transportar vehicles), les havien enfonsat a l’Illa de Daphne (la del davant) i les corrents les havien portat fins a aquesta platja. El guia ens comentava que com que aquestes restes eren aquí abans de que es creés el Parc Natural de les Galápagos, havien decidit no treure-les ja que formaven part de la història de les illes. A la zona també es van localitzar, algunes bombes sota l’aigua. Aquestes sí les van fer retirar per l’exèrcit.

A l’altre costat de la sorra, terra endins, hi havia una petita llacuna on hi vam veure un flamenc rosat que estava entretingut alimentant-se. També en aquesta llacuna, hi havia un ocell dels que tenen les potes més llargues del món. 

Sense adonar-nos-en, havíem caminat durant uns 45 minuts per la sorra fins a un altre extrem de la platja. Vam girar cua i vam tornar al punt de partida. Allà, vam canviar-nos i vam posar-nos el neoprè. Havia arribat l’hora de fer el nostre primer bany i snorkel a les Galápagos. I no sabeu la sort que vam tenir. L’aigua estava molt remoguda i era força freda però amb el neoprè s’hi estava bé. I només d’entrar al mar, al cap d’un minut ja nedàvem entre tortugues. En vam arribar a veure fins a tres de diferents. Eren gegants. I nedaven davant nostre, ben a prop!

Al cap d’estar gairebé una horeta dins l’aigua, els capitans i mariners del creuer ens van venir a buscar amb les “pangues” a la platja i vam tornar cap al creuer.

Després d’una bona dutxa d’aigua calenta, vam reunir-nos tot el grup al menjador. Cada dia a les 18.30 hores, el guia ens faria una explicació del que faríem el dia següent. I ja a les 19 hores en punt, el sopar era a taula. Al acabar de sopar poca cosa quedava a fer al creuer, ja era fosc com negra nit. Nosaltres però, no en teníem prou d’emocions, així que vam anar a la coberta del vaixell. Atrets per la llum d’aquest, a l’aigua es veien forces peixos. Vam veure grups de mantes-ralla, pelicans, algun llop marí i tot de peixets petits que saltaven.

Ens vam esperar desperts fins les 23 hores, per veure com el creuer començava a navegar cap a la següent illa. Aquella nit tocaven forces hores de navegació. Per sorpresa nostra, malauradament el vaixell es movia molt més del que hauríem pogut imaginar. Estirats al llit sentíem com les ampolles d’aigua que teníem al terra de la nosta cabina ballaven com boges de punta a punta d’habitació. Afortunadament, estàvem tan cansats que ens vam adormir ràpidament.