El dia 23 de desembre, a les portes de Nadal, vam decidir visitar Machu Picchu. I quina punteria vam tenir a l’hora de triar el dia perquè vam coincidir amb un grup de persones genials. De fet, vam acabar fent-nos amics de veritat i vam seguir durant uns dies viatjant junts. Érem la Jordina i la Xènia (dues bessones d’Arenys d’Amunt), en Luis i la Taise (dos amics de Brasil), en Gerard i l’Anna (de Barcelona) i nosaltres dos. Plegats ens ho vam passar increïble i sempre podrem dir que ens vam conèixer en un lloc amb molta màgia.

Així doncs, junts vam visitar Machu Picchu. Es tracta d’una de les set meravelles del món, és l’atracció turística més visitada del Perú i són les ruïnes arqueològiques més importants de l’imperi Inca al país. Les seves característiques paisatgístiques i arquitectòniques fan que sigui un d’aquells llocs on et quedes sense paraules.

Està situat a 2.2oo metres sobre el nivell del mar, entre muntanyes molt altes. De fet, el nostre guia ens va explicar que d’aquí ve el nom. En quechua “Machu” significa gran i Picchu significa muntanya. Per això també, la muntanya del costat s’anomena Huayna Picchu (“Huayna” és jove), ja que és una mica més baixeta.

Arquitectònicament, Machu Picchu segueix l’organització de tots els poblats Inques. S’estructura en dues zones ben diferenciades: l’agrícola i la urbana. 

A la primera, s’hi troben les terrasses agrícoles on s’hi conreaven tot tipus de productes. Just al costat, hi ha els graners, que és on guardaven les collites. 

A la zona urbana hi ha moltes edificacions. En una zona hi ha les cases de la gent, en una altra els tallers dels artesans, la plaça principal al mig del poble (on s’hi feien celebracions) i al costat, dues edificacions que utilitzaven per descansar i trobar-se. 

En una altra part, hi ha la Plaça Sagrada i el Temple del Sol. Aquest últim té forma circular, ja que és així com els Inques construïen les edificacions religioses. I té dues finestres, una que apunta cap a la posició del sol en el solstici d’estiu i l’altra cap al solstici d’hivern. I en un extrem del poblat, s’hi troba el Temple del Còndor. En aquest lloc hi enterraven la gent, ja que creien que així el còndor se’ls emportava cap al cel.

És curiós observar petits detalls com per exemple, que les edificacions importants o les cases de gent rellevant, són les úniques que tenen la pedra treballada a tota la façana. Un altre aspecte que els inques utilitzaven per a destacar edificis importants és el doble marc a les portes. 

També, és fascinant de veure el sistema de repartiment d’aigua que els Inques tenien muntat per tot el poblat. L’aigua està canalitzada des de la part superior fins a l’inferior, travessant murs i escales, i proveint de fonts d’aigua per tot el poblat sense cap tipus de bomba. Encara era més espectacular de veure, el calendari de conreu que els inques es van construir en un dels punts més alts del poblat.

El detall que tampoc els faltava, era fer honor a la naturalesa. Esculpien pedres donant-los la forma que tenia la muntanya del darrera. 

I entre la zona urbana i l’agrícola, just al darrera de les terrasses on conreaven, hi tenien la cantera. És el lloc d’on treien les pedres de forma natural i les començaven a treballar. És apassionant veure en directe les roques que van quedar a mitges (es pot veure a les següents fotos). Permeten veure l’evolució del treball que els hi feien. 

 

VIES FINS A MACHU PICCHU

Per arribar a Machu Picchu primer de tot s’ha d’anar fins a Cusco. Aquesta és la ciutat més important propera a la muntanya. Des d’allà, cal arribar a la petita població d’Aguas Calientes, situada enmig d’una vall de muntanyes molt altes i al peu de Machu Picchu. S’hi pot accedir amb tren o a peu. El tren surt de l’estació d’Ollantaytambo (població a 2h en bus des de Cusco) o des de Poray (a només mitja hora de Cusco). La segona opció per arribar-hi és agafar un minibus (contractant un tour) que et porta fins a Hidroeléctrica i llavors s’ha de caminar dues horetes fins a Aguas Calientes. La primera opció és més ràpida, i la segona més econòmica. Nosaltres vam decantar-nos per la primera. També cal dir que hi ha trekkings de més dies (per exemple, Salkantay 5 dies o el Camí Inca 3 dies) que fan el camí entre muntanyes, passant per Hidroeléctrica i acabant a Machu Picchu.

Un cop s’arriba a Aguas Calientes (està ple d’allotjaments, bars i restaurants), es pot agafar un bus (12 dòlars el trajecte) per pujar fins les ruïnes de Machu Picchu. Aquest mateix recorregut es pot fer a peu també i es tarda entre una hora i mitja i dues hores.

Recomanem molt comprar menjar al mercat d’Aguas Calientes (a dalt tot és molt més car). Si voleu contractar un guia, millor fer-ho a dalt, just davant la porta d’entrada a les ruïnes (molt més econòmic, es pot aconseguir per uns 20 soles per persona).

ENTRADES A MACHU PICCHU

Per accedir a Machu Picchu cal pagar una entrada però aquesta té varies modalitats d’accés:

• Machu Picchu (amb un cost de 152 soles)
• Machu Picchu + Huayna Picchu (la muntanya del costat)
• Machu Picchu + Muntanya

Les dues últimes opcions i els trekkings cal reservar-los amb antelació ja que sinó solen estar exhaurides. Nosaltres vam optar per només les ruïnes de Machu Picchu. Aquestes entrades es poden comprar per la web oficial o a l’oficina del Ministeri de Cultura de la ciutat de Cusco, situada molt a prop de la Plaza de Armas.

* Algunes fotos d’aquest article estan cedides per la Jordina Riera, gràcies.