Ollantaytambo és un poble situat al nord-est de la ciutat de Cusco. “Tambo” en quítxua significa lloc de pas, de descans, i Ollantaytambo és precisament això. És el poble de pas i punt de partida d’alguns dels trekkings per anar al Machu Picchu i és un dels indrets del “Valle Sagrado” on la gran majoria de turistes hi fan parada. A part d’això, aquest petit poblat compta amb una de les construccions Inques més interessants de la zona. 

 

Abans d’explicar-vos amb detall les ruïnes d’Ollantaytambo, us avancem alguns trets característics de l’arquitectura dels inques que vam descobrir visitant aquestes ruïnes. 

 

ARQUITECTURA INCA

Els Inques utilitzaven pedres per a construir-ho tot. Les treballaven molt fins que aconseguien el resultat que els interessava. Agafaven les pedres que el mateix entorn els proporcionava i les traslladaven col·locant una sèrie de troncs a sota, com si fossin rodes, per tal de fer-les rodolar i avançar. Per a tallar-les, ho feien per les venes de la pedra (tal i com s’observa a la fotografia), hi feien un petit forat, hi col·locaven una falca de fusta i ho omplien d’aigua. D’aquesta manera, aconseguien que la fusta es dilatés i ambdues parts de la pedra s’acabessin separant. I pel que fa a polir-les, utilitzaven unes pedres arrodonides d’hematita (70% de ferro) i juntament amb aigua, sorra i cactus anaven fregant-les fins aconseguir donar-los-hi forma. 

Els Inques també feien plànols quan havien de construir temples o grans edificacions. Amb pedres més petites feien proves en miniatura. En aquestes fotografies es veuen unes maquetes de finestres. 

Una bona forma de diferenciar les construccions Inques i pre-Inques és amb la forma de les finestres, dels forats o les formes esculpides. Quan aquests tenen forma trapezoïdal són Inques; per contra, quan tenen forma rectangular són pre-Inques. 

 

LES RUÏNES D’OLLANTAYTAMBO

Les ruïnes d’Ollantaytambo compten amb el gran Temple del Sol, estratègicament situat. Cada matí el sol surt pel mateix punt de la muntanya i el primer punt que il·lumina és l’indret on els Inques hi van construir el Temple per honorar al Sol. Aquest va ser construir utilitzant la darrera metodologia arquitectònica que es coneix dels Inques. I és que consta de 6 blocs de pedra enormes ajuntats amb gran precisió per blocs més prims, evitant així la seva destrucció en cas de terratrèmols i sismes, ja que la zona és força propensa a aquest tipus de fenomens. En realitat, d’aquests 6 blocs només se’n poden observar 5. Tal i com es pot veure a la imatge falta la sisena pedra que té el lloc guardat, però amb l’arribada dels espanyols, aquesta construcció com altres, no es va finalitzar. En una d’aquestes pedres s’hi pot observar esculpida la creu de 5 puntes. A partir d’aquesta creu i d’unes quantes variacions, en va resultar l’actual i coneguda creu andina (al final d’aquest article us l’expliquem amb detall).

 

Just al costat del Temple del Sol, i també a mig construir, hi ha un temple que pretenia ser el símbol de la Lluna. Els Inques donaven molta importància a la dualitat. No hi podia haver representació del sol (simbolitzava els homes) sense haver-hi la lluna (les dones). Però tot això també va quedar a mig construir. I es pot observar perfectament perquè els 6 quilòmetres que separen aquests dos temples de la cantera, estan plens de pedres que es coneixen com “les cansades”, que reposen en la rampa de pujada a la muntanya, deixant-nos constància de que van quedar a mig transportar per seguir les construccions. 

Aquestes ruïnes d’Ollantaytambo compten també amb murs de resistència i amb terrasses agrícoles (annexes als graners on s’hi guardaven tots els productes que es conreaven).  Aquests graners o “colcas” com ells els anomenaven, quan més amunt de la muntanya estaven, més freds, per això deien que els de més amunt eren els congeladors.

 

En algunes de les edificacions de les ruïnes d’Ollantaytambo, es pot observar la tècnica d’impermeabilitat que utilitzaven els Inques i que, gràcies a ella, avui en dia encara podem veure algunes d’aquestes construccions. Aquesta capa recobria les parets de pedra i estava feta de greix d’animals i palla.

Un aspecte que ens va cridar l’atenció d’Ollantaytambo és la muntanya que hi ha just davant de les ruïnes. Els Inques no només cuidaven i esculpien curosament les seves edificacions sinó també l’entorn. En aquest cas, van utilitzar la muntanya més propera per donar-li forma i honorar així al seu màxim Déu. El consideraven el déu dels Déus i l’anomenaven “Wiracocha”, que significa home blanc. Aquest era representat totalment diferent a ells, blanc i amb barba.

Actualment, en aquestes ruïnes encara s’hi realitzen excavacions i es van descobrint nous murs i noves edificacions que amb els fenomens naturals i amb el temps, havien quedat del tot cobertes i amagades. 

Tota aquesta informació sobre les ruïnes de Ollantaytambo que us hem explicat, ens la va descobrir la Verónica, una guia local. Podeu contractar un guia (a la mateixa porta de les ruïnes) i us ofereixen el tour més llarg per 90 soles, el tour d’una horeta per 70 soles o bé el curt per 50. Negociant una mica, podeu arribar a aconseguir el curt per 30.

 

CREU ANDINA

Aquesta creu no sorgeix del no res, sinó que cada una de les seves puntes té un significat. La creu andina té 3 grades o esglaons (a diferència de la que existia prèviament) perquè els Inques creien en tres móns:

• El de dalt, el cel o els déus que es representa amb el còndor (una espècie d’àliga)
• La terra i la humanitat que es representa amb el puma
• El món dels morts que és representat per una serp

Així doncs tres esglaons representen els tres móns. Els següents tres representen els tres animals. Una altra sèrie d’aquests tres esglaons reprodueixen els seus tres valors principals que tothom havia de tenir: l’amor, la feina (per això tots treballaven) i el coneixement. I les darreres tres grades representen les seves tres condicions. No siguis lladre, ni mentider ni tampoc mandrós. Pel que fa a les puntes, aquestes són els quatre punts cardinals. I la rodona del centre és Cusco, el melic del món Inca. Aquesta creu simbolitza també la dualitat del sol/lluna, l’home/dona…