El segon dia quan ens vam despertar ja érem a l’illa de Genovesa, coneguda pels ocells, especialment els mascarells de potes vermelles (piqueros de patas rojas).

A les 7h del matí vam esmorzar i acabar-nos de preparar perquè a les 8h ja fèiem la primera excursió del dia. 

Vam pujar a les “pangues” que ens portaven fins a la platja de l’illa de Genovesa. Aquesta illa té forma de ferradura i nosaltres estàvem ancorats just al mig. Vam desembarcar a la platja i des d’allà, vam anar seguint un camí marcat que hi havia. Durant la passejada vam veure una gran quantitat d’ocells. D’entre ells, destacaven els mascarells de potes vermelles. Són els que més ens van cridar l’atenció, perquè ens van explicar que és l’únic lloc de Galápagos on es poden veure. A les altres illes, només hi ha els de potes blaves. 

El guia ens explica que el color de les potes dels mascarells (piqueros), canvia en funció del seu estat de salut. Quan més fort i intens, més sa. I quan són petits, les potes encara no tenen color.

Després de l’excursió, vam tornar al creuer per canviar-nos i posar-nos el neoprè. Vam pujar a les “pangues” i vam navegar fins un dels laterals de la ferradura. Allà ens vam tirar a l’aigua per fer el nostre segon snorkel. Diuen que a les aigües de l’illa de Genovesa és on hi ha moltes possibilitats de nedar amb taurons martell. Nosaltres aquell dia no vam tenir sort. No en vam veure ni un, però sí que vam tenir ben a prop a un llop marí molt juganer. També, vam veure molts peixos i una manta-ralla gegant!

Vam tornar al vaixell i vam dutxar-nos amb aigua ben calenta. Aquest era un dels grans plaers del creuer. A les 12h vam dinar i vam tenir una estona lliure per fer migdiada. 

A la tarda, vam tornar a pujar a les “pangues” per anar a una altra part de l’illa a fer una caminada a veure més aus. Vam veure més mascarells de potes vermelles i una espècie de mussol molt difícil de veure, que no en recordem el nom però el podeu veure a les fotos. 

I al tornar al creuer, es va repetir la seqüència del dia anterior. Explicació al menjador del que faríem l’endemà, sopar i a la nit, altra vegada els dos com nens petits, mirant per coberta aviam que s’hi veia. Això sí, vam anar a dormir de seguida, ja que no volíem tornar a notar el moviment del creuer al començar a navegar. Ja n’havíem tingut prou la nit anterior.