El sisè dia de creuer ens vam despertar fondejats a Tagus Cove. Es tracta d’una badia en forma de ferradura. Nosaltres estàvem just al centre. 

Després d’esmorzar i mentre esperàvem que els capitans preparessin les “pangues” per portar-nos fins a la costa, vam ser espectadors d’un esdeveniment força curiós. Resulta que a pocs metres de la popa del creuer hi havia un grup de pingüins i molts pelicans intentant alimentar-se de peixos. Era molt curiós observar com els pelicans sense pensar-s’ho dues vegades es llançaven en picat a l’aigua per caçar les seves preses. Vam estar una bona estona observant-ho des del vaixell i després ens hi vam apropar amb les “pangues”. També, vam acostar-nos fins la costa de la ferradura. Hi havia una cova, moltes iguanes i una espècie d’au que no pot volar.

Després d’un bon passeig amb la “panga”, vam desembarcar a la costa (al costat d’unes roques plenes de crancs) i vam pujar fins a dalt d’un turo per observar unes vistes increïbles. Érem a dalt d’un antic volcà que a l’interior hi tenia un llac preciós. A més a més, des d’aquest mateix punt es podien observar tres dels volcans de l’Illa d’Isabela.

Després d’aquesta caminada, vam tornar al creuer per posar-nos el neoprè i preparar-nos per fer l’snorkel més fred de tota la setmana. A pocs metres del creuer, però ja en un dels extrems exteriors de la ferradura, vam saltar a l’aigua des de les “pangues”. L’aigua estava molt freda, la temperatura era de 16 graus. La visibilitat era perfecta, així que vam intentar aguantar una bona estona per gaudir del fons marí. Durant uns 30 minuts vam nedar entre tortugues grans i varietat de peixos.

Morts de fred, el capità ens va tornar al creuer on ens hi esperava en Wilson (el barman), amb una xocolata calenta deliciosa per entrar en temperatura. Ens vam fer una magnífica dutxa d’aigua calenta i vam començar a navegar cap a l’illa de Fernandina, on desembarcaríem després de dinar. 

A la tarda, vam desembarcar a la platja d’Espinoza, a l’Illa de Fernandina. Simplement, era espectacular. Hi havia centenars de crancs.

Però és que d’iguanes encara n’hi havia més. No tenien suficient espai.  De tantes que n’hi havia, unes descansaven a sobre les altres.

A l’illa també hi havia molts lleons marins. En una de les platges de l’illa hi havia una mare amb les seves dues cries jugant. En una altra platja hi havia dos lleons marins gegants dins l’aigua i les seves femelles descansaven a la sorra donant de mamar a les cries petites.

Però encara hi havia més animals. Damunt d’unes roques en un extrem de l’illa estava ple d’aus, una de les quals era un ocell que no pot volar. Just al costat, hi havia una esplanada de roca plena d’uns cactus molt curiosos. I enmig de la zona (per si eren poques les coses espectaculars que havíem vist), hi havia un esquelet de balena.

El temps que vam passar en aquesta illa se’ns va fer molt curt. Ens faltaven ulls per descobrir tot el que hi havia. Tot i així, va arribar l’hora de marxar. Les emocions encara no havien acabat. Ens vam posar el neoprè i vam tornar a saltar a l’aigua. faríem el segon snorkel del dia. i de fet, va ser un dels banys que més recordem. Vam tenir molt a prop a un lleó marí que tenia moltes ganes de jugar. No parava de donar-nos voltes i d’acostar-se molt a nosaltres. També vam poder veure moltes tortugues.

Després d’aquest bany refrescant, i tant bon punt les “pangues” ens van tornar al creuer, nosaltres dos ens en vam anar a proa. Tocava navegar moltes hores (la resta de dia i tota la nit) fins arribar a l’Illa de Santiago; i ens havien dit que hi havia moltes opcions de veure orques en aquelles aigües. Però no hi va haver sort. Tot i així, la navegació d’aquell vespre va ser especial. Vam creuar la línia equatorial!

Després, un cop ja a l’hemisferi nord, vam sopar i vam seguir navegant. I vam adormir-nos aviat. Les emocions del dia ens havien deixat baldats.