Per qui no sàpiga que és, un free walking tour és una visita guiada a peu i gratuita per a la ciutat. Ho solen oferir estudiants a la majoria de ciutats importants d’arreu i al finalitzar, demanen una petita propina (entre 5 i 15 dòlars per persona es recomana). Així que no són del tot gratuïts, però sí són més econòmiques i solen estar molt millor que cap altra visita guiada.

A Cuenca n’ofereixen dos de diferents. Nosaltres vam fer-lo amb la Belén i va valer molt la pena. S’explicava amb molt d’entusiasme, era molt agradable i coneixia molt bé la història de la ciutat i la seva vida quotidiana. Ella és una jove estudiant de dret que realitza aquests tours junt amb els seus companys, per a poder finançar-se un viatge junts algun dia. 

 

FREE WALKING TOUR

El tour va començar a la Plaça de la Independència i va tenir una durada de dues hores i mitja aproximadament (pot ser més breu si ho demaneu). Nosaltres vam anar xerrant i sense adonar-nos-en ens va passar el temps volant. Vam visitar cases colonials amb els seus increïbles patis al mig, la cort judicial i la catedral de la Inmaculada Concepción, que és l’única que en els vitralls a part de tenir-hi figures cristianes, també n’hi ha d’indígenes i representacions de la Pachamama (Madre Tierra). També, vam visitar diferents esglésies de la ciutat, una de les quals encara està habitada per un grup de monges. La Belén també ens va explicar la història de la creu d’or. Aquesta és un símbol que cada setmana es troba en una església de la ciutat diferent. La gent sap identificar on està perquè a l’entrada de l’església hi ha unes dones que venen “empanadas de viento” (estan totalment buides).

A part de visitar tots aquests llocs emblemàtics, la Belén ens va explicar moltes curiositats de la ciutat i la seva gent. Ens va mostrar la font de la Plaça de la Independència on antigament, una de les dones més riques i posteriorment de les més estimades del poble, per les festivitats locals l’omplia tota d’alcohol. Ens va ensenyar també, un mercat de flors situat en una petita plaça just davant d’una de les esglésies. Segons la revista National Geographic, aquell mercat de flors és un dels deu millors del món. Realment les flors que hi venien eren precioses. També, ens va acompanyar fins la Plaça de San Francisco, plena de paradetes i de gent provinent dels pobles més rurals, que venien productes de llana d’alpaca i d’altres objectes. Ella ens va explicar que tota aquesta gent cada dia a les 5h del matí, havien de venir carregant la seva paradeta i muntar-ho tot. L’ajuntament els havia ofert un local interior amb llocs fixes però tothom s’hi havia negat, preferien vendre al carrer.

Un lloc que la nostra guia considerava imprescindible per conèixer veritablement la ciutat i la vida dels locals era el mercat. Aquest s’organitzava per seccions. Al pis de dalt hi havia una zona per menjar, les dones que venien fruites i verdures (tenien plàtans de mil tipus), i hi havia un passadís on hi podies trobar tota mena de productes de plantes “màgiques”. Hi havia sabó per quan vols lligar, d’altres pels estudiants (t’havies de dutxar amb ell el dia abans d’un examen important), i molts més. I finalment en el pis de baix, hi havia una cosa que no havíem vist mai. Un grup de dones (o “curanderes”) assegudes en uns tamborets, que rebien nens i els feien un ritual per curar-los o treure’ls alguna maledicció. En definitiva, segons elles, els netejaven. El procés era el següent. Començava fregant-los per tot el cos amb unes herbes. Després els fregaven amb un ou. Aleshores, la dona bevia un glop d’una beguda d’herbes i n’escopia una mica al front, l’esquena i la panxa del menor. Després, trencava l’ou i l’ensenyava als pares, i depenent de com sortís la clara i el rovell, el nen ja estava curat. I per acabar, pintava amb una pasta negra una marca al front, la panxa i l’esquena del nen.

Després de descobrir aquesta curiositat, vam seguir el tour i vam anar fins una de les cases penjants, on alguns cuencanos creuen que hi viuen fantasmes dels propietaris del passat. Vam seguir recorrent carrers fins arribar a topar amb una estàtua. Aquesta fa honor a un dels jocs típics del país. El palo encerado. Es tracta d’un joc molt senzill. Hi ha un pal encerat amb greix i a dalt de tot hi col·loquen joguines o caramels. Cada participant que aconsegueixi pujar fins a dalt, guanya un d’aquests objectes, el que aconsegueixi agafar. Ens va dir la Belén que acostuma a guanyar l’últim participant, ja que és quan el pal té menys greix i per tant, rellisca menys. 

Va ser un tour molt profitós. El recomanem sense cap mena de dubte!