El llac Titicaca, situat entre Perú i Bolívia és, amb una alçada de 3800 metres, el llac navegable a més altitud del món. A més a més és immens, té una extensió de 8300 quilòmetres quadrats. De fet, quan hi navegues, tens la sensació d’estar en un mar, ja que no es veu el final. Per la banda de Perú, s’hi pot accedir des de la població de Puno. Són molts els tours que ofereixen per navegar i conèixer algunes de les petites illes habitades del llac. La més popular i visitada per la gran majoria de turistes és l’Illa d’Uros, que també l’anomenen l’illa flotant. 

Aquesta està feta bàsicament de “totora”, una planta similar als joncs que també es mengen. L’illa està construïda i va sent ampliada pels propis locals que hi viuen. Construeixen unes bases quadrades petites i després les van unint entre elles, formant així cada vegada un tros de terreny més gran. 

Amb la “totora” ho construeixen absolutament tot. La base de l’illa, les cases, les barques, els bancs per seure, els llits on dormen i diferents souvenirs (mòbils per penjar o figuretes) que venen als turistes. En els últims anys, s’han modernitzat una mica i ara pinten les barques que construeixen. 

Les cases que tenen forma de cabanya índia són per als avis de la família que viu a l’illa. 

Les dones de l’illa teixeixen teles amb dibuixos on plasmen escenes de la seva vida quotidiana. Hi apareixen homes pescant i dones cuinant o teixint. Per cuinar, ho fan damunt d’una pedra vigilant molt de no cremar el terra de l’illa ja que la totora s’encendria molt fàcilment. 

Tot i que sempre es fa referència a l’illa d’Uros com si fos una única illa, n’hi ha centenars. A cada una d’elles hi viu només una desena de persones aproximadament. L’home que ens va rebre a l’illa, ens va explicar que ell quan era petit vivia en una illa amb els seus pares. Quan es va casar, en va construir una de nova i hi va anar a viure amb la seva dona i els seus fills. L’escola pels nens, està situada en una d’aquestes petites illes i hi van cada dia amb barca.