El quart dia de creuer ens vam despertar fondejats davant de Puerto Villamil, al sud de l’Illa d’Isabela. Aquesta és l’única població que hi ha en tota l’illa.

Al matí, després d’un bon esmorzar, les “pangues” ens van portar fins al moll, on per poder entrar vam haver de pagar un impost de 10 dòlars per persona. Allà ens hi esperava una “chiva” (una furgoneta-bus) que ens va pujar fins al punt més alt del volcà Sierra Negra accessible amb vehicle. Des d’allà vam caminar uns 30 minuts fins arribar al cràter. Aquest és el segon més gran del món en quant a cambra magmàtica. 

Després de l’excursió, vam baixar amb “chiva” fins al port altra vegada i allà, vam caminar per una passarel·la que estava plena de lleons marins descansant, fins arribar a una piscineta natural d’aigua cristal·lina on hi nedaven iguanes marines.

Vam tornar cap al moll per pujar a les “pangues” i tornar al creuer. Mentre esperàvem que ens vinguessin a recollir, vam poder veure les tonyines que havien pescat alguns locals, iguanes i lleons marins a la platja del port, que era preciosa. Sorra blanca i aigua cristal·lina. Era tan transparent que hi vam poder veure un pingüí i mantes gegants.  

En tornar al creure vam dinar. Just després, van donar l’elecció de quedar-se al vaixell descansant fins les 14.30h, quan es començaria la següent excursió, o d’anar al poble de Puerto Villamil. Nosaltres vam optar per la segona opció, així vam poder anar a un bar a robar wifi per poder donar senyals de vida a la família. 

Ja a la tarda, tot el grup junt vam tornar pujar a un bus que ens va portar al centre de criança de tortugues gegants Arnaldo Tupiza Chamaidan. Aquest és un centre de recuperació de tortugues terrestres de la zona de l’Illa d’Isabela. Antigament, les tortugues s’utilitzaven com a aliment per a la tripulació dels vaixells de pirates, ja que són animals que poden aguantar molts mesos sense menjar ni beure. També, de les tortugues se’n utilitzava el seu oli. De fet, fa molts anys es va arribar a il·luminar tota la ciutat de Quito amb només oli de tortuga de les Galápagos. Així doncs, fa anys a les Galápagos n’hi havia moltes de tortugues però es van explotar tant que la seva població va disminuir dràsticament. Per això, avui dia hi ha aquests centres de criança. De fet, a l’Illa de Santa Cruz n’hi ha un altre. El tan conegut centre de recuperació de Charles Darwin.

En el centre de l’Illa d’Isabela nosaltres hi vam veure des d’ous fins a tortugues gegants. Algunes d’elles tenien la closca una mica aixafada. El guia ens va explicar que era el seu mecanisme d’adaptació al habitat (per no xocar amb les branques baixes). També, ens va comentar que la tortuga que ha viscut més del món, va viure 176 anys però havia estat en centres. Ell creia que si deixessin una tortuga en llibertat podria arribar a viure uns 200 anys. En aquest centre vam tenir l’oportunitat de veure’n una de 150. 

Al acabar la visita al centre de criança de tortugues, vam tornar a peu per un camí que vorejava llacunes plenes de flamencs i ànecs.

Aquest camí arribava fins el poble, on vam aprofitar per anar a una farmàcia a comprar pastilles per no marejar-nos al creuer. I després, vam banyar-nos en una de les platges del poble. 

Vam tornar al vaixell. I es va repetir la mateixa rutina dels dies anteriors, amb la diferència que com que ens vam prendre la pastilla del mareig i aquesta produeix somnolència, encara vam anar a dormir més aviat que els altres dies.