Preparant la pàgina…

PENINSULA VALDES

Penínsua Valdés és una petita península situada a la província de Chubut, a l’Argentina. És una reserva natural, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i és coneguda especialment per ser un dels punts d’avistament de balenes i orques més importants del planeta. A més a més, a la península hi viuen elefants i lleons marins, pingüins de magallanes, guanacs i molts tipus diferents d’aus.

 

LES ORQUES I BALENES

Nosaltres no vam tenir la sort de veure cap balena austral ni orca, ja que no era la millor època de l’any per fer-ho. Per a veure orques hi ha dues èpoques, una de finals de febrer a finals d’abril a Punta Norte, i l’altra entre octubre i novembre a Caleta Valdés. Per veure balenes la temporada és de juny a desembre, on els mesos més àlgids són setembre i octubre, i cal agafar un vaixell des de Puerto Pirámides. De tota manera, vam aprofitar la nostra visita per anar fins l’extrem nord de Península Valdés, a Punta Norte. Vam parlar amb el guarda que vigila la zona nord i ens va explicar un munt de coses sobre les orques.

Els guardes del parc tenen fotografies de totes les orques vistes. Cada vegada que passen en prenen nota. Cada orca té el seu nom i els encarregats d’escollir-los són els alumnes de l’escola de Puerto Madryn. Les orques són l’únic animal del món que mata per plaer i poden arribar a menjar-se al tauró blanc. Les adultes, mesuren entre 7 i 9 metres de llargada. Les cries neixen mesurant uns 2 metres i de color rosat. Les orques que passen per aquest indret tenen una peculiaritat, i és que saben sortir de l’aigua fins la vora de la platja per caçar lleons i elefants marins! De fet, se sap que fins i tot tenen un període d’entrenament i que les altres orques del grup les poden ajudar produint onades, en cas que es quedin encallades a la sorra. Aquest espectacle es pot presenciar dues hores abans de la marea alta, i fins a dues hores després de que comenci a baixar, a l’època d’orques a Punta Norte.

 

ELS LLEONS MARINS

La gran sorpresa del dia van ser els lleons marins. Vam tenir la gran sort de poder presenciar en directe el naixement d’un d’ells. Estàvem en el mirador de Punta Norte quan de sobte va venir el guarda i ens va dir, vigileu aquella femella que està a punt de parir. Ens va explicar que detecten que arriba el moment perquè les gavines s’apropen a l’escena ja que es volen menjar la placenta.

Els moments previs al naixement van ser fascinants. Estaven el mascle i la femella junts a la sorra. El mascle s’ocupa de protegir la seva parella i no deixa que s’hi aproximi ningú. La femella inquieta va donant voltes sobre sí mateixa. I mica en mica, es va veient com surt un trosset de l’aleta del petit. El guarda ens va explicar que aquest procés pot durar minuts o hores. 

De cop i volta, la femella s’ajuda amb la boca i estira el petit. És increïble de veure com encara es pot apreciar la placenta i com la seva mare va ensumant-lo i protegint-lo. El petit es quedarà a la sorra alimentant-se de la seva mare fins al cap d’un mes, quan ja estarà preparat per entrar al mar.

 

ELS PINGÜINS DE MAGALLANES

Les emocions del dia però, encara no s’havien acabat. Havíem de baixar fins a Caleta Valdés, a l’extrem est de la península, per veure els pingüins de magallanes. Al novembre tenen les cries i ara ja aquestes comencen a canviar el pèl pel plomatge impermeable dels adults. 

 
ALTRES ANIMALS

A Península Valdés s’hi ha d’anar sempre amb els ulls ben oberts. Mai saps quin animal pots descobrir pel camí. Nosaltres vam tenir la sort de veure el pelut. Un omnívor molt curiós i graciós. És nocturn i és un excavador excel·lent que construeix xarxes molt complexes de túnels.

I ja al marxar vam descobrir un parell de “maras”. Són molt semblants a les llebres però una mica més grans. Generalment van en parella, mascle i femella sempre estan junts. Quan algun dels dos mor, el supervivent torna a forma parella al cap d’un temps. Durant el dia, s’alimenten d’herbes, flors, fruites i baines de llavors. Tenen l’olfacte molt desenvolupat, poden detectar l’aliment a una gran distància o fins i tot, a sota terra. Rarament beuen aigua. A la nit, dormen a sota de matolls. La seva població està disminuint molt a la zona, degut a la gran competència per l’aliment amb altres herbívors com les llebres o les ovelles.